La cristal·lització és la formació d'un cristall. Un procés de formació de cristalls és mitjançant la precipitació des d'una solució. El procés de la cristal·lització té dues etapes principals, la nucleació i el creixement del cristall. En la nucleació, les molècules del solut que es dispersen en el solvent, sovint aigua, comencen a fer agregats a escala nanomètrica i formen el nucli. En el creixement del cristall, el nucli continua creixent i l'agregat aconsegueix arribar a la mida crítica. La supersaturació és la força conductora de la cristal·lització.
Per a la cristal·lització des d'una solució, aquesta ha d'estar sobresaturada, cosa que vol dir que la solució ha de contenir més molècules o ions dissolts dels que podria contenir sota l'equilibri (solució saturada). Al laboratori, la cristal·litació és un procés que consisteix a fer que el sòlid dissolt es vagi dipositant lentament, bé sigui per l'evaporació del dissolvent, o bé per la disminució de la seva solubilitat amb el refredament de la solució. El sòlid no dissolt apareix en forma de cristalls al fons i a les parets del recipient.
1. Cristalls de sal (clorur sòdic, NaCl)Per a la cristal·lització des d'una solució, aquesta ha d'estar sobresaturada, cosa que vol dir que la solució ha de contenir més molècules o ions dissolts dels que podria contenir sota l'equilibri (solució saturada). Al laboratori, la cristal·litació és un procés que consisteix a fer que el sòlid dissolt es vagi dipositant lentament, bé sigui per l'evaporació del dissolvent, o bé per la disminució de la seva solubilitat amb el refredament de la solució. El sòlid no dissolt apareix en forma de cristalls al fons i a les parets del recipient.

Es prepara un solució saturada de NaCl (5g / 6g H2O), en aigua ben calenta. Una part de la sal, no quedarà disolta. Es col·loca una part de la disolució en una placa Petri, i es deixa refredar lentament en un lloc en repòs. Al cap de pocs minuts, a mida que l'aigua es refreda, apareixen uns primers cristalls. es pot accelerar el procés tot afegint un o varios petits cristalls de la sal no disolta.

2. Carbonat de coure (CuCO3) a partir de Sulfat de coure i Carbonat sòdic
Es prepara una disolució de CuSO4 i una altre de Na2CO3. Anem afegint la primera sobre la segona, i veurem que precipita un compost, CuCO3, Carbonat de coure, de color verd de malaquita.
3. Blau de Prussia
El Blau de Prussia és un pigment que es pot preparar a partir de Ferrocianur potàssic i Clorur fèrric, però també a partir de Ferricianur potàssic i Clorur ferrós.
Hem obtingut FeCl2 (Clorur ferrós) a partir de l'atac amb HCl 6N (salfumant) de Carbonat ferrós (FeCO3). Una part de la solució la tractem amb Aigua Oxigenada i s'obté FeCl3 (Clorur férric) que ens dóna una solució quelcom més groguenca.
Aleshores, en una cubeta amb 4 parts fem les següents adicions:
1. K4Fe(CN)6 + FeCl2 ==> Fe2Fe(CN)6 Blau de Prussia
2. K4Fe(CN)6 + FeCl3 ==> Fe4(Fe(CN)6)3 Blau de Prussia
3. K3Fe(CN)6 + FeCl2 ==> Fe3(Fe(CN)6)2 Blau de Prussia
4. K3Fe(CN)6 + FeCl3 ==> FeFe(CN)6 Blau de Prussia
4. Hidròxid de Ferro(III)
A partir de una solució de clorur fèrric, un pols higroscòpic (capta fàcilment humitat) en H2O, afegim amoníac (NH3) i s'obté un precipotat gelatinós de color taronja, que és hidròxid fèrric o més bé òxid fèrric hidratat, en una forma amorfa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario